ENCAER, [ENCAHER] s. verbal

Part, acció de parir.

V. encaure.

"... e quan es mesclat ab la molada e l oly rrosat val a les postemes calentz que s fan en les popes apres de l encaher..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 50, a

"El gra del laurer es en la ssabor agut ab amargor e el trestalla e escura e ssolte la orina e la flor, e, quan es donat a beure ab lo vi, ajude en l encaher de les femnes molt..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 81, d

"... e quan es mesclat ab la molada e l oly rrosat val a les postemes calentz que s fan en les popes apres de l encaher..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 50, a

"El gra del laurer es en la sabor agut ab amargor... e quan es donat a beure ab lo vi ajude en l encaher de les femnes molt..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 81, d